Cada
cop es superen amb el registre als aeroports (als que no portem res, clar!). No
pots portar líquids, encenedors, pinces de les celles. T’has de treure la
jaqueta, mocador del coll, rellotge, cinturó, penjolls, collarets, sabates si
portes talons alts o si els hi ve de gust. No pots portar monedes ni res a les
butxaques. L’ordinador l’has de treure de la bossa. T’escanegen, et passen el
detector de metalls pel cos, i tot i així, segons en quins països, et porten a
part per mirar que no portis res a sobre.
A
més, ara n’hi ha bogeria sobre el que puguis portar dins teu, i no parlo de
drogues, sino de virus. Pobre de tu que se t’ho ocorri tossir o fer mala cara…
per què si tenen la més lleu sospita que portes l’ebola amb tu, és pitjor que
marcar la casella de “yes” a “té intenció de matar al president dels EEUU??”.
Segur que ara, a part de preguntar-te si has viatjat per allà, si tens febre i
si balles kizomba o afro… (per si de cas), ara han afegit la casella de “té
intenció de matar a tots els dels EEUU amb els seus virus???”. En aquests casos
sempre s’ha de dir que no saps on està Àfrica, que mai has tingut febre i que
el safari que vas fer fa 8 anys ho has somiat, mai has sortit del teu barri.
Si
tenim en compte tot això, tot l’escorcoll que ens fan i el motiu pel qual ho
fan…. Quin tipus de registre faríem davant el turisme salsero? Què és el que
volem o no volem que entri???
Com som un equip i això és un treball de grup, distribuiríem les feines amb els
professionals que tenim:
Jo
m’encarregaria de fer un interrogatori, i si cal una entrevista personal… tot i
que conec a unes quantes psicòlogues al món de la salsa.
Després
passaríem a una segona fase on començaríem amb preguntes del tipus “Balles?”,
“portes sabates de ball?”. “roba extra per canviar-te?”, “roba d’assaig?”, “un vànol?”,
“desodorant, colònia…?”
Si
falta algun d’aquests elements sabrem que no ha fet veritable turisme salsero i
s’ha dedicat a una altra cosa….OMG!!! I per tant, li denegarem el visat per
tornar a marxar de turiseo salsero.
No
ens pregunten sempre el motiu del viatge??? Doncs aquesta és una casella més
per afegir.
Continuaríem
amb un: “D’on vens?” “a veure aquests passos lliures que has après?” “Dígue’m
les sales de renom de la zona i els dies què obren?” “Així que Portugal… a
veure aquests passos de kizomba??”, “A la República Dominicana i vens tot
vermell… escriu la lletra de 3 cançons de batxata dominicana…”
Sí,
seria molt estricta.
Yohei Endo
estaría en primera línea "documentant" per escrit tot el que succeeix.
Tindria
el recolzament gràfic del gran Andreu Muñoz per immortalitzar-ho tot, i fer-ho servir
com a prova si fos necessari. Conjuntament amb Jordi García Clemente i amb més periodistes.
Marc Sala
i Jaume Abella, de "missatgers" o de "seguretat", per si han de sortir corrents… el
problema és que aquests dos comencen a còrrer i ja no podem aturar-los.
Ray
Pradell i Javi Castro estarien confirmant si el que han fet són passos lliure’s reals o són
moviments espasmòdics fruit d’alguna substància dubtosa.
Evidentment
Joaquín Arteaga miraria que anessin a temps musical i a ritme. I si algú té la brillant idea
de portar un instrument musical, ell els examinaria (a l’instrument i a l’amo).
Res de comprar i després deixar-ho com a decoració. “Amb qui faràs classes per
aprendre a tocar?” “ensenya’m el precontracte”.
Infermeres
(dirigides per la Sílvia Bernárdez), metges, pedagogs, tot un equip sanitari per si algú
torna malalt.
Informàtics
(Guille Pelopinxu al capdavant) analitzant si algú porta música “pirata”.
I
un cos policial dirigit pel gran mosso salsero… tranquils, que no posaré cap
nom. Però dirigit per ell :P!!
Sé
que em deixo molta gent dins l’equip, però això ja serà per un altre article…
Dio Club, les sessions de pràctiques de l'escola Seven Dance.
Consulta'ns a www.sevendance.com o www.dioclub.com
0 comentarios :
Publicar un comentario