Gran Hermano

Un dia podríem fer un “Gran Hermano” de salseros. Un reality on el que hauríem de fer és conviure sense sortir de la casa i gravant tot el que fem.

No ens cal!!!!!! El format ja està inventat des de fa temps i no només això sinó que ja vivim en una sèrie de reality show salsero.

Estem sempre amb la mateixa gent, ja que tots anem als mateixos llocs a ballar. I si succeeix que vas a un lloc on no coneixes la gent, acabes ballant amb els que coneixes.

Anem a congressos, weekends, festivals de salsa on ens passem un cap de setmana sense sortir de l’hotel (tant és si estàs a la costa Brava com si estàs a Itàlia), només veus l’habitació (que la veus molt poc), el menjador i les sales on es fan els tallers i les festes de la nit.

N’hi ha fotògrafs a les pistes de ball on graven, fotografien la sessió i la gent ballant. Això vol dir què, si aquella nit no has pogut anar a la sessió habitual salsersa, no passa res!! Pots veure qui ha anat, què ha passat, qui ha fet el taller gratuït o el show i inclús pots descarregar-te la sessió musical!! Tot desde el sofà i sense suar!!!!

Pengem contínuament a Facebook i a les diferents xarxes socials fotos nostres fent activitats salseres i inclús activitats no salseres!!! Increïble!! A més és una font inexorable d’informació, ja que t’assabentes sobretot dels inicis i dels trencaments de les diferents parelles sentimentals i de ball. A part de poder informar-te sobre actuacions, shows, cursos, events…

També pengem les coreografíes dels professionals, tant els shows que fan, com les seqüències de passos que fem a les classes.

Fem classes a més d’una escola, això ens ajuda a aprendre diferents coses i diferents estils. I veure a molts companys amb la roba de classe o roba d’esport. Això ens permet anar a les noies sense maquillatge i el més inquietant de tot és que adoptem l’estil folklórica en versió salsera; “arreglá pero informal= chándal y tacones”.

No ens cal un reality, ja tenim un GS “Gran Salsero” cada dia als nostres ordinadors, tablets, mòbils i altres aparells electrònics. Intimitat??? La que tu vulguis tenir dins de “La Casa Gran de la Salsa”.

Tenim proves, relacions sentimentals, baralles, discussions. Gent que abandona la casa, gent que hi torna. Grans gal·les els dijous. Expulsions. Gent d’intercanvi d’altres “Grans Salseros” del món. Cançons pròpies. Coreografies. Líders, gent que fingeix i no es mostra tal com és. Passions, balls i sobretot….

vivim tot molt intensament!!

Per cert… on estaria el confessionari?? I qui seria la Milà??

 

 

Dio Club, les sessions de pràctiques de l'escola Seven Dance.
Consulta'ns a  www.sevendance.com o www.dioclub.com

 

 

 

 

 

Servesa, aguïta fresca, cola loooca, a la riiiica salsa.

Llega el final del verano, y con ello los últimos días de playa. Echaremos de menos las horas de descanso al sol, interrumpidas cada 5 minutos con el “Cerveza, agua fresca, coca cola, patataaaaasss”. Combinado con los vendedores de ropa, collares, gafas de sol, música, películas, tatuajes, masajes, mojitos, coco, trenzas africanas…

En nada veremos a los asesores financieros y demás comerciales paseando por la playa ofreciendo sus servicios…

“Si el cliente no va a ti, tú tienes que ir al cliente, no?!”

Así que tenemos todo lo que “necesitamos” sin tener que movernos de la toalla.

Y como hay que actualizarse en todo: ¡¡vamos a extrapolarlo al mundillo salsero!! :D!!

En la pista central todo seguiría igual, por supuesto, pero tendríamos alrededor de la pista, incluso en salas contiguas a la pista de baile, todo tipo de servicios que pudiéramos necesitar.

Habría una camilla con un/a masajista ofreciendo masajes para los pies o para la espalda, o cualquier otra zona.

Ventiladores enormes en una zona de refrigeración que hiciera que desapareciera el sudor de nuestra ropa, y de paso le diera un toque de perfume para ahuyentar todo posible rastro de olor.

Por supuesto, ya contamos con la barra y con la zona de Photocall.

Exposición y venta de zapatos, ropa y accesorios salseros. Y bisutería: pendientes en los que no se enganche el pelo, collares que no molesten para bailar, anillos...

Un punto de información sobre las diferentes escuelas de salsa de la ciudad y de los diferentes congresos, eventos y fiestas.

Acceso a periódicos y revistas.

Venta de cd’s salseros y visitas de orquestas y cantantes de actualidad.

Servicio de manicura/pedicura. Y servicio de maquillaje y peluquería tanto antes como después de la sesión (hay que empezar bien la noche, y nunca se sabe qué pasará después del baile… :P!). Por supuesto, servicio de retoque del maquillaje gratuito durante toda la noche.

Imprescindible también el servicio de cepillado de los zapatos tras el baile.

Máquina de rayos uva, los salseros somos presumidos.

Servicio de comida rápida y ligera.

Zona de descanso con tumbonas y música más relajada.

Tablón de anuncios para poner lo que se necesite, desde “vendo coche, busco piso” hasta “busco pareja de baile”.

Servicio de taxi que te lleve a casa, o donde le indiques.

Y zona de citas y de intercambio de parejas!!

La zona de duchas, piscina de hidromasaje y jacuzzis, ya iría a parte.

Por supuesto, en todos los servicios, siempre habría descuento para grupos.

Boss, ¿¿cómo lo ves?? Creo que tendremos que ampliar las instalaciones....

Dio Club, las sesiones de prácticas de la escuela Seven Dance.
Visítanos www.sevendance.com o www.dioclub.com

 

Bachata Lyrics

Una de las profesiones que más me fascina, es la de escritor de bachatas. Por favor, quiero conocer a uno/a ¡¡Ya!! Si las letras de las salsas ya tienen su miga, como por ejemplo “qué bonitos ojos tienes, debajo de esas dos cejas” (segundos de meditación para reflexionar sobre la gran frase….), las letras de las bachatas son un capítulo aparte.

A los escritores de salsa me los imagino como hombres bohemios, artistas en toda regla. Llevan grandes sombreros de copa y lucen bigotes retorcidos que dan forma continuamente con sus finos dedos, justo en el momento en el que apoyan los vasos de Ron sobre la mesa, dejando así libre la mano izquierda. En la mano derecha, sostienen de soslayo grandes puros que inundan toda la sala de un humo abrumador.

Antiguamente se reunían en los más codiciados bares Modernistas de la ciudad condal, pero con las nuevas leyes ya no pueden seguir fumando en locales públicos así que se han visto obligados a cambiar su ubicación a sus casas particulares, repletas de esculturas talladas por artistas de renombre.

Los bachateros, en cambio, frecuentan clubs de alterne simplemente por el hecho de verse rodeados de mujeres bellas y dispuestas a todo por unos billetes. Beben continuamente y sin descanso y lloran amargamente por la pérdida de ese amor frustrado. Quizás empezaron siendo escritores de salsa, pero la vida ha hecho que tomaran caminos diferentes. Tal vez sea la evolución final (o involución) de la carrera artística de todo escritor de salsa, pero eso sí, el que ya empieza desde la bachata… le auguro un mal final.

Se sienten cómodos en la oscuridad y al contrario que los escritores de salsa, no necesitan hablar, sólo con intuir la presencia cercana de sus compañeros de profesión bachatera ya se sienten respaldados y aunados en su dolor.

Las horas y horas que pasaron en su infancia y adolescencia delante del televisor engullendo una telenovela tras otra han forjado ese carácter inestable que los define.

Siempre es bienvenido un nuevo escritor bachatero al club ya que cuantos más corazones rotos, heridos, desgarrados, destruidos, mal tratados, se junten más se diluye el dolor colectivo.

Desamor, desilusión… me ha dejado… ¡pero aún yo te amo!!... yo ya no…

Y por supuesto el único final posible está claro: la vida sin su amor no tiene sentido… ¿para qué vivir?

Estudios recientes avalan la teoría sobre la causa-efecto entre la alta mortalidad y dicha profesión. El índice de suicidios es mucho mayor en los escritores de bachata, que encuentran en la muerte como única salvación a su dolor extremo. Aunque yo conozco a más de uno que se pegaría un tiro tras pasarse toda la noche escuchando bachatas.

Con cariño, para Javi Castro

Dio Club, las sesiones de prácticas de la escuela Seven Dance.
Visítanos www.sevendance.com o www.dioclub.com

La Sala 2

A la Sala 2 les nits del dijous i del dissabte estan passant coses des de fa temps, des de fa molt i molt de temps.

Coneguda com la sala de batxata, sala obscura, sala calenta, atrapa a tot el valent que s’endinsa en ella.

Per tots és conegut que tot el que entra en aquella sala, es queda allà, no pot sortir, és massa perillós per la resta d’humans. Els més savis expliquen històries fantàstiques sobre gent que van veure entrar però mai més va sortir d’allà. Van desaparèixer per sempre més. Van ser abduïts? van entrar en un forat negre? Van quedar atrapats en l’espai-temps? Atrapats entre Royce i Romeo? No ho sabem... però és gent de la qual mai més tornarem a parlar.

Quin tipus de ritual demoníac n’hi ha allà dins? Què és el que succeeix realment??

S’han vist cossos fusionant-se i convertint-se en un de sol. Cossos que són abandonats per deixar que les seves ànimes llisquin erràtiques per la pista. Rituals, màgia, encanteris, sentiments, passió…

N’hi ha una tercera dimensió, una dimensió paral·lela capaç de fer surar els cossos de la forma més sublim. Com petites barquetes sense nord però incapaces d’anar a la deriva.

És la música? La sala? L’ambient?

Són els miralls? La llum de les espelmes que cremen incessantment?

Alguna cosa n’hi ha en aquella sala que incita a entrar, però no a sortir.

És només quan s’atura la sessió que desapareixen les espelmes, el feeling, les guspires de llum… la màgia. Milers de cossos sense vida, sense ànima, sense llum, vaguen erràticament fins a la porta. De forma autòmata, sense pensar, sense parlar, sense sentir, sense sentit!!

N’hi ha tantes històries com persones n’hi ha dins. Però…. Quantes? És impossible calcular-ho.

Què tindrà la sala 2???? No es pot explicar amb paraules… hauràs de venir a esbrinar-ho!!

Dio Club, les sessions de pràctiques de l'escola Seven Dance.
Consulta'ns a  www.sevendance.com o www.dioclub.com

Reclusió??

Sierra Leone decreta l’estat de confinamanet a casa durant 4 dies, per l’alt risc d’ebola que pateix el país. S’han de recluïr a les seves llars des del 18 al 21 de setembre i no poden sortir, o no haurien de sortir, pel gran risc al que s’exposa la població.

Què faríem si passés això aquí???? 4 dies sense sortir de casa???!! Primer de tot, el meu jefe m’acomiadaria si jo tingués previsió de faltar 4 dies. O faria que la reclusió fos a la feina… però en veure que el risc és real em deixaria marxar. Després negociaríem si aquests 4 dies pertanyen a vacances o no, però com ens obligaria l’estat, no són vacances.

Hauríem de planificar-nos bé: assaltar i buidar de forma compulsiva tots els supermercats, comprant dinar per un mes (per si de cas, mai se sap el que pot passar).

Tot el que tindríem planificat per aquells diez, ho anul·laríem (metges, gimnàs, compres…) i potser aprofitaríem per veure a familiars, amics i gent que fa temps que no veiem.

Aprofitaríem per gravar música i baixar-nos películes (per plataformes legals, evidentment :P), ja què estaríem 4 dies sense treballar i sense res a fer. I com tothom estaria igual, no es gravarien programes nous de televisió. A tot estirar, programarien pel·lícules i reposicions per tenir 4 dies a la població ocupada.

Ens avisarien amb un parell de setmanes d’anticipació, llavors els oportunistes crearien packs per fer abans de la confinació. Del tipus: “aprofita per veure la ciutat en la qual mai has estat”, “gaudeix d’una última semana de massatges” o llibres en plan “acudits per omplir 4 dies” o “què fer en 4 dies a casa?”.

Sortirien gurús, pitonisses i d’altres il·luminats fent les prediccions de la fi del món. I augmentarien considerablement, la venda d’amulets i tot tipus d’encanteris per no caure malalts.

Esglésies plenes el últims dies. Discoteques, espectacles… tot ple, sense por a quedar-nos sense diners. Això si, senyors del govern, si ho volen fer, és millor a fi de mes (és un consell).

I què farien els salseros???????????????????!!!!! Organitzar-nos per poder passar aquests 4 dies de la millor manera possible.

Compraríem menjar i gravaríem música, com la resta de la població. Endreçaríem la nostra roba i separaríem roba per 8 dies. Si, 8 dies en lloc de 4: els salseros suem, bé els nois per 20 dies, de fet acabarien amb l’assortiment de samarretes de la ciutat).

I evidentment no ens quedaríem a casa, sinó que estaríem 4 dies de “weekend salsero” al Dio. La reclusió seria allà. Portaríem menjar, sacs de dormir, roba, les nostres sabates de ball i tot el kit salsero necessari. Establiríem torns de dutxa i horaris d’activitats: tallers, master class, ball social.

Ens distribuiríem en autocars o cotxes per poder recollir a tothom per poder arribar al Dio sense problemes.

Els primers dos dies ballaríem sense parar ni per dormir, però per això tindríem els altres 2 per recuperar-nos. Aniria bé perquè no només ballaríem, també parlaríem i ens coneixeríem millor!! Amb el què, al contrari de la resta de la població, no voldríem que s’acabessin els 4 dies i tornar així a la nostra quotidianitat.

Conclusió: fes-te salsero, seràs més feliç :D!!

 

Dio Club, les sessions de pràctiques de l'Escola Seven Dance

Consulta'ns a www.sevendance.com o www.dioclub.com

El Món Actual

Vivim en un món ple d’ambició i competitivitat extrema. La gent trepitja, avassalla, s’enfila dalt dels somnis dels altres per tal de poder pujar un esglaó més de l’escala laboral, alhora que en baixa tres a l’escala moral.

L’ebola ens arriba, les armes químiques, l’odi, l’enveja i la revenja sense límits. Alcohol, drogues, vandalisme, balconing, turisme de borratxera extrema. Pol·lució, contaminació acústica, lumínica, inclús d’idees infectades que anul·len el nostre enteniment. Sobres il·legals, diners en paradisos fiscals, milions amagats i estafats. Corrupció. Guerra pel territori, per les joies, pel petroli, pel poder, pels diners. Llencem el que ens sobra al mar, el nostre gran abocador, sense importar-nos el menys mínim la fauna que després ens voldrem menjar.

Un món gris, on tots anem a la nostra, mirant les pantalles del nostre mòbil a tota hora. Consumint i consumint per tal de satisfer les nostres necessitats bàsiques que res tenen a veure amb el món material amb el qual pensem compensar-les. Ens preocupa més el què pensen de nosaltres, la nostra imatge, què en diran, que el què realment som per dins. Seguim la massa social, seguim els polítics, seguim les normes… no pensem, no pensem, no pensem… només executem i seguim les ordres.

Però dins de tot aquest caos, dins de tot aquest desordre, dins de tot aquest món gris en què vivim n’hi ha una guspira d’esperança. Una petita llum que il·lumina els nostres ulls i ens omple de vida. Petits moments en què realment aconseguim ser nosaltres. Sense ordres, sense límits, sense malícia, sense pensar. Ens evadim i oblidem el món en què vivim. I per uns moments som lliures de la gran càrrega que ens estreny cada dia. S’afluixen les sivelles que oprimeixen les nostres ànimes i respirem, gaudim i somiem com mai ho havíem fet. Som nosaltres mateixos sense lluitar amb ningú, sense competir, sense mentir, sense esgotar-nos mentalment pel no-res. Aquest petit miratge dins del món actual, es produeix de forma miraculosa cada setmana. Durant unes hores pots gaudir-ho al màxim perquè saps que coses així costen de trobar. Aquest petit do, aquesta petita ofrena dels deus es diu: Dio Club, i només ho trobaràs els dijous i dissabtes (salsa i Batxata), divendres (balls de saló) diumenges (swing)…

És al carrer Perill… per si no arribes, vés amb compte!

Dio Club, les sessions de pràctiques de l'escola Seven Dance.
Consulta'ns a  www.sevendance.com o www.dioclub.com