martes, 2 de septiembre de 2014


Vivim en un món ple d’ambició i competitivitat extrema. La gent trepitja, avassalla, s’enfila dalt dels somnis dels altres per tal de poder pujar un esglaó més de l’escala laboral, alhora que en baixa tres a l’escala moral.
L’ebola ens arriba, les armes químiques, l’odi, l’enveja i la revenja sense límits. Alcohol, drogues, vandalisme, balconing, turisme de borratxera extrema. Pol·lució, contaminació acústica, lumínica, inclús d’idees infectades que anul·len el nostre enteniment. Sobres il·legals, diners en paradisos fiscals, milions amagats i estafats. Corrupció. Guerra pel territori, per les joies, pel petroli, pel poder, pels diners. Llencem el que ens sobra al mar, el nostre gran abocador, sense importar-nos el menys mínim la fauna que després ens voldrem menjar.

Un món gris, on tots anem a la nostra, mirant les pantalles del nostre mòbil a tota hora. Consumint i consumint per tal de satisfer les nostres necessitats bàsiques que res tenen a veure amb el món material amb el qual pensem compensar-les. Ens preocupa més el què pensen de nosaltres, la nostra imatge, què en diran, que el què realment som per dins. Seguim la massa social, seguim els polítics, seguim les normes… no pensem, no pensem, no pensem… només executem i seguim les ordres.

Però dins de tot aquest caos, dins de tot aquest desordre, dins de tot aquest món gris en què vivim n’hi ha una guspira d’esperança. Una petita llum que il·lumina els nostres ulls i ens omple de vida. Petits moments en què realment aconseguim ser nosaltres. Sense ordres, sense límits, sense malícia, sense pensar. Ens evadim i oblidem el món en què vivim. I per uns moments som lliures de la gran càrrega que ens estreny cada dia. S’afluixen les sivelles que oprimeixen les nostres ànimes i respirem, gaudim i somiem com mai ho havíem fet. Som nosaltres mateixos sense lluitar amb ningú, sense competir, sense mentir, sense esgotar-nos mentalment pel no-res. Aquest petit miratge dins del món actual, es produeix de forma miraculosa cada setmana. Durant unes hores pots gaudir-ho al màxim perquè saps que coses així costen de trobar. Aquest petit do, aquesta petita ofrena dels deus es diu: Dio Club, i només ho trobaràs els dijous i dissabtes (salsa i Batxata), divendres (balls de saló) diumenges (swing)…

És al carrer Perill… per si no arribes, vés amb compte!



Dio Club, les sessions de pràctiques de l'escola Seven Dance.
Consulta'ns a  
www.sevendance.com o www.dioclub.com


1 comentario :

  1. Nuria, que grata sorpresa me he llevado cuando he comenzado a leer tus artículos y te he visto reflejada en ellos, como eres capaz de explicar emociones de una manera tan clara ... jajaja... menuda escritora hay en ti. Sigue así, no lo dejes. Besitos. Rosa.

    ResponderEliminar