Vivim en un món ple d’ambició i competitivitat extrema. La gent
trepitja, avassalla, s’enfila dalt dels somnis dels altres per tal de poder
pujar un esglaó més de l’escala laboral, alhora que en baixa tres a l’escala
moral.
L’ebola ens arriba, les armes químiques, l’odi, l’enveja i la revenja
sense límits. Alcohol, drogues, vandalisme, balconing, turisme de borratxera
extrema. Pol·lució, contaminació acústica, lumínica, inclús d’idees infectades
que anul·len el nostre enteniment. Sobres il·legals, diners en paradisos
fiscals, milions amagats i estafats. Corrupció. Guerra pel territori, per les
joies, pel petroli, pel poder, pels diners. Llencem el que ens sobra al mar, el nostre gran abocador,
sense importar-nos el menys mínim la fauna que després ens voldrem menjar.
Un món gris, on tots anem a la nostra, mirant les pantalles del
nostre mòbil a tota hora. Consumint i consumint per tal de satisfer les nostres
necessitats bàsiques que res tenen a veure amb el món material amb el qual
pensem compensar-les. Ens preocupa més el què pensen de nosaltres, la nostra
imatge, què en diran, que el què realment som per dins. Seguim la massa social,
seguim els polítics, seguim les normes… no pensem, no pensem, no pensem… només
executem i seguim les ordres.
Però dins de tot aquest caos, dins de tot aquest desordre, dins de
tot aquest món gris en què vivim n’hi ha una guspira d’esperança. Una petita
llum que il·lumina els nostres ulls i ens omple de vida. Petits moments en què
realment aconseguim ser nosaltres. Sense ordres, sense límits, sense malícia,
sense pensar. Ens evadim i oblidem el món en què vivim. I per uns moments som
lliures de la gran càrrega que ens estreny cada dia. S’afluixen les sivelles
que oprimeixen les nostres ànimes i respirem, gaudim i somiem com mai ho havíem
fet. Som nosaltres mateixos sense lluitar amb ningú, sense competir, sense
mentir, sense esgotar-nos mentalment pel no-res. Aquest petit miratge dins del
món actual, es produeix de forma miraculosa cada setmana. Durant unes hores
pots gaudir-ho al màxim perquè saps que coses així costen de trobar. Aquest
petit do, aquesta petita ofrena dels deus es diu: Dio Club, i només ho trobaràs els dijous i dissabtes (salsa i Batxata), divendres (balls de saló) diumenges (swing)…
És al carrer Perill… per si no arribes, vés amb compte!
Dio Club, les sessions de pràctiques de l'escola
Seven Dance.
Consulta'ns a www.sevendance.com o www.dioclub.com
Consulta'ns a www.sevendance.com o www.dioclub.com
Nuria, que grata sorpresa me he llevado cuando he comenzado a leer tus artículos y te he visto reflejada en ellos, como eres capaz de explicar emociones de una manera tan clara ... jajaja... menuda escritora hay en ti. Sigue así, no lo dejes. Besitos. Rosa.
ResponderEliminar